Fem medi: LA REPRODUCCIÓ I EL CREIXEMENT

LA FECUNDACIÓ:

La fecundació és la unió d'un òvul i un espermato-zoide. En produir-se la fecundació, s'inicia una nova vida.
Perquè la fecundació sigui possible, cal que es produeixi la unió sexual o aparellament. En la unió sexual, el penis erecte de l'home ejacula el semen a l'interior de la vagina de la dona.

El procés de la fecundació

La fecundació d'un òvul per part d'un espermatozoide és un procés complex:

1) Després de la unió sexual, els espermatozoides pugen per la vagina i l'úter fins a les trompes de Fal·lopi.

2) Si en una de les trompes de Fal·lopi troben un òvul, l'envolten per penetrar-hi, per bé que només un espermatozoide ho acaba aconseguint.

3) La unió de les dues cèl·lules sexuals forma una nova cèl·lula anomenada zigot. El zigot es comença a dividir en múltiples cèl·lules que formaran l'embrió, mentre continua baixant per la trompa.

4) Un cop a l'úter, l'embrió es fixa a les parets d'aquesta cavitat es comença a desenvolupar.

L’EMBARÀS:

L'embaràs és el període de temps comprés entre la fecundació i el naixement del nou ésser. Durant aquest període, que acostuma a durar uns nou mesos, el nou ésser es formarà dins el cos de la mare.
Després de la fecundació de l'òvul, aquest es transforma fins a convertir-se en embrió, que s'implanta a les parets de l'úter. Un cop s'ha implantat, l'embrió queda envoltat d'una bossa, anomenada placenta, i s'uneix al cos de la mare a través d'un tub, anomenat cordó umbilical, per on rep l'aliment i l'oxigen necessari per viure.

Durant l’embaràs el nou ésser passa per dos estadis:

L'embrió. Durant aquest estadi es comencen a formar els òrgans del nou ésser, sobretot els del cap. Correspon aproximadament als dos primers mesos d embaràs.
El fetus. El nou ésser ja té formats el cap i les extremitats. Correspon als set darrers mesos de l'embaràs.

EL NAIXEMENT:

Quan el nou ésser ja està totalment format i és capaç de viure a l'exterior del cos de la mare, neix. El procés de naixement del fetus s'anomena part.
En néixer, el nou ésser continua unit a la mare pel cordó umbilical, que talla la persona que atén el part. La cicatriu que deixa aquest tall és el melic o llombrígol.
En tallar el cordó, el nounat comença a respirar pel seu compte. El dolor que li provoca l'entrada d'aire als pulmons el fa plorar. Durant els primers mesos de vida s'alimenta de la llet de la mare.

De vegades, per problemes en l'embaràs, el nounat neix abans de completar la formació del seu cos als set o vuit mesos. Aquests nadons encara no estan capacitats per viure fora de l'úter matern. Per això es posen en incubadores, unes cambres especials que actuen com si fossin el ventre de la mare i on s'acaben de formar.

Els bessons: en general, en cada embaràs es desenvolupa un sol ésser. De vegades, però, es produeixen embarassos de dos o més éssers. Són les bessonades. No tots els bessons, però, són iguals.

→ Els bessons idèntics o univitel·lins es formen quan l'embrió es divideix en dos embrions abans d'implantar-se a l'úter. Els dos embrions originen dos nadons idèntics i del mateix sexe.
Excepcionalment, l'embrió original es pot dividir en tres embrions.

→ Els bessons fraterns o bivitel·lins es formen quan s'alliberen dos òvuls i cada un d'ells és fecundat per un espermatozoide. Els nadons que es formen, que poden ser del mateix sexe o de sexe diferent, s'assemblen igual com s'assemblen dos germans d'embarassos diferents.

EL CREIXEMENT:

La infància

La infància és el període de la vida que va des del naixement fins als deu anys.

A diferència de a majoria de mamífers, les persones, en néixer, tenim el cos molt poc desenvolupat. Per poder sobreviure, el nounat requereix les atencions dels seus pares. Es relaciona amb l'exterior per mitjà bàsicament dels sentits del tacte i de l'oïda, ja que els sentits de la vista, del gust i de l'olfacte estan encara poc desenvolupats. Així, reconeix ràpidament les veus dels pares i aprecia les carícies de què és objecte.

Durant els primers mesos de vida, el nadó s'alimenta exclusivament de la llet materna, que es caracteritza perquè és un aliment molt complet.

Cap als 6-10 mesos li surten les primeres dents, i a l'any ja podrà començar a ingerir aliments sòlids.

Al llarg de la infància els nens desenvolupen moltes de les seves capacitats: aprenen a caminar i a parlar i, més endavant, a llegir i a escriure. També és l'edat en què es forma la dentadura. Primer surten les dents de llet i més endavant, a mesura que aquestes cauen, són substituïdes per les dents definitives.

L'adolescència, l'edat adulta i la vellesa

Cap als 11 anys es comencen a desenvolupar els òrgans sexuals i el cos experimenta un ràpid creixement.

És l'època de l'adolescència, en què maduren els òrgans sexuals i es produeixen notables canvis físics.

A les noies se'ls desenvolupen els pits, se'ls eixamplen els malucs i els creix pèl al pubis i a les aixelles.
Als nois se'ls eixamplen les espatlles, la veu se'ls fa més greu i els surt pèl a la barba, a les aixelles, al pit, al pubis i a les cames.

Cap als 17-20 anys s'acaba l'adolescència i comença l'edat adulta. El creixement ja s'ha completat i es persones entrem a l'edat adulta, una edat de màxim vigor. Ja no és necessària la tutela dels pares i les persones adquirim plena autonomia personal.

Cap als 65 anys, les persones entrem a la vellesa, una etapa de la vida en què la força física decreix però en què es té una gran experiència de la vida.